Canal de la Infanta
El canal de la Infanta, de 17,419 Km. de recorregut, s'inaugurà el 21 de maig de 1819.
L'objectiu de la construcció del Canal era convertir l'agricultura pobra de la vall baixa, de secà, en una rica de regadiu. Però el Canal va permetre també introduir el "maquinisme" a la comarca. Un cens fet el 1861 determinava que Cornellà era la població amb més telers del Baix Llobregat gràcies, especialment, a Can Rosers i a Can Vilumara (La LLana).
Però el Canal també va canviar els usos i la vida: amb les seves aigües es rentava la roba -directament o omplint els safareigs de les cases-, amb ell van néixer horts casolans, els nostres avis hi van apendre a nedar i, fins i tot, el seu recorregut era itinerari per a curses populars.
El Canal tingué també efectes urbanístics al dividir Cornellà de dalt i el de baix. La barrera del Canal va ser però minimitzada amb la construcció de 27 ponts o passeres que comunicaven les dues parts de Cornellà.
El Canal és un territori històric de primer ordre sense el qual no es pot entendre la realitat actual de Cornellà i de la comarca. Reivindicar la seva memòria, preservació, recuperació i, si escau, la reutilització dels elements que encara hi han del Canal és l'objecte d'aquesta exposició col.lectiva que organitza l'Avenç de Cornellà
Podeu veure el recorregut del canal i certs punts destacats del mateix en aquest link de l'Ajuntament de Cornellà
-
El Canal i el pont de Camí de les Sardanes, amb can Corts al fons. Dibuix. Antoni Galicia
-
El Canal amb el pont del Terraplè del Sanson i el pont de can Corts on entrava en mina.
-
El camí de serveis del Canal com a recorregut de curses populars, a prop de can Corts. 1956. Col·lecció Maria Mercè Garcia Batista
-
El Canal i la desviació d'aigua de la Llana. 1945. Església de Santa Maria en construcció. Col·lecció família Ramon Llobera.
-
El Canal i l'església de Santa Maria acabada, des del pont de can Tirel. 1954. Col·lecció Gaudenci Cordero Tarabuella
-
El Canal després de sortir en mina de la finca de Can Corts. Can Tirel, La Llana, Forn del Vidre, Can Trabal, i tornar a soterrar-se. 1957. Col·lecció Florenci Vila.
-
El pont del ferrocarril sobre el Canal abans del pont de la carretera d'Esplugues.
-
El Canal a l'alçada del camp de futbol de la via fèrria abans de l'aqüeducte de la «essa» que permetia el pas de les aigües que baixaven del torrent de la Riereta.
-
Capbussada a l'alçada del camp de futbol. Col·lecció Florenci Vila.
-
El Canal a Can Rosés. Col·lecció Florenci Vila
-
El Canal a Can Rosés i la construcció de l'avda dels Alps. 1994. Col·lecció Jordi Llarguès.
-
El Canal, la passera de Can Rosés, la desviació de l'aigua cap el salt de la fàbrica, abans del camí de Vil·la Júlia, Colònia Rosés i les cases al obrir l'actual avda dels Alps.1994. Col. Jordi Llarguèsi
-
El Canal a l'alçada de can Llarguès. 1986. Col·leció Jordi Llarguès.
-
El Canal des del pont de Quitllet, amb la torre de la Miranda al fons. 1957. Col·lecció Ramon Cuscó Marigó.
-
El Canal amb el pont de Quitllet, la torre de la Miranda i blocs de Sant Ildefons al fons.
-
La volta de totxo del pont de Can Mercader, avui tapat pel nou accés de dalt al parc.
-
El Canal a l'alçada de la Rambla Solanes, amb la torre de la Miranda i blocs de Sant Ildefons al fons.
-
El Canal actualment, a l'alçada de la Rambla Solanes. 2014
-
Moció Ajuntament
-
Moció Ajuntament2
-
El Canal a l'actualitat i el pont de Conflent a tocar de la Rambla Solanes,l'únic pont que es conserva en el seu estat original, al límit del terme de l'Hospitalet