Carregant...

Notícies

  • El Canal de la Infanta
  • Estructura de l’entrada i sobrant de l’aigua al salt de la indústria de Can Vilumara. Fons I. Doñate
  • Tram a cel obert del canal a Cornellà i el pont de Conflent, al límit del terme municipal amb l’Hospitalet. Fons I. Doñate.
El Canal de la Infanta

16/07/2021

Podríem dir que l’edat moderna a Cornellà va començar amb el Canal de la Infant

Fou així com els propietaris agrícoles de les terres del marge esquerre de la vall baixa del Llobregat varen iniciar la construcció d’un canal que enllaçaria amb el “rec vell” de Papiol a Molins de Rei i regaria les terres de secà, fins a Can Tunis, i convertir-les en terres de regadiu.
L’obra començà el setembre de 1817 amb el suport explícit del general Castaños, Capità General de Catalunya, i fou inaugurada el maig de 1819 per la Infanta Luisa Carlota de Borbón que ocasionalment viatjava cap a Madrid. Tot i que l’obra no estava acabada es va precipitar la inauguració per a demostrar el bon funcionament de la infraestructura que, tot i els seus 17 km de longitud, havia de transportar l’aigua per simple decantació, sense l’ajut de cap mecanisme hidràulic. Fou així com la traça del canal va marcar una “corba de nivell” a la vall baixa que, per a mantenir el mínim i necessari desnivell, transcorria a cel obert o en mina quan ho obligava l’orografia del terreny.
A Cornellà el canal, també anomenat “rec gran”, té un recorregut de 3.208 m. Malgrat existir l’estructura soterrada, el canal ja no porta aigua, com sí que en corre pel “rec petit”, que ressegueix l’Av. Baix Llobregat, que encara rega camps i horts fins a Can Trabal de l’Hospitalet.
Tot i la finalitat agrícola del canal, 3 dels 14 salts existents al llarg del seu recorregut van permetre iniciar la industrialització de Cornellà: l’any 1827 es va posar en marxa el molí fariner, l’any 1849 s’adjudicava el salt de Can Vilumara (la Llana) i l’any 1858 el salt de Can Rosés, les tres primeres indústries del poble.
Es impossible recuperar la memòria del canal i del que va significar quan la seva estructura de recs, regadores i filloles està pràcticament soterrada i en bona part en desús. Actualment només es pot contemplar uns pocs metres de canal, a cel obert i en mal estat, en el límit de l’Hospitalet, a la part de dalt de la rambla Solanes.
La recuperació de la memòria del canal només serà possible quan es destapi, restauri i recicli la seva estructura com a via verda-blava, amb la imprescindible recuperació en alguns trams de l’aigua com element que enriqueixi el paisatge urbà i recuperi, amb la millora de la qualitat de vida, la memòria dels beneficis històrics que va suposar el canal per a Cornellà i per a l’esquerra de la vall baixa del Llobregat. I en això, hi som!
Foto nº 1.- La regadora Quer (“rec petit”) avui soterrada i l’antic terraplè,
avui Av. Baix Llobregat. Fons AHMC
Foto nº 2.- Estructura de l’entrada i sobrant de l’aigua al salt de la indústria de Can Vilumara. Fons I. Doñate
Foto mº 3.- Tram a cel obert del canal a Cornellà i el pont de Conflent, al límit del terme municipal amb l’Hospitalet. Fons I. Doñate.



L'Avenç de Cornellà

La nostra missió és la defensa del patrimoni arquitectónic, històric i cultural de la ciutat de Cornellà.

L'Avenç de Cornellà

Segueix-nos a les xarxes!