Carregant...

Notícies

  • LA NOSTRA MEMÒRIA:El XIC DE LES PUNTES

    >>> LA NOSTRA MEMÒRIA:El XIC DE LES PUNTES

  • 1

    >>> 1

  • 2

    >>> 2

  • 3

    >>> 3

LA NOSTRA MEMÒRIA:El XIC DE LES PUNTES

13/03/2022

Sempre hem dit, i sovint hem llegit,que can Rosés ha estat la fàbrica tèxtil més important de Cornellà 

Hi van arribar a treballar 500 obreres, en els períodes més bons dels més de cent anys (1854-1958) que va estar en funcionament. Fins i tot can Rosés, a l’inici de la industrialització de Cornellà, era popularment anomenada la“fàbrica”, perquè llavors no n’hi havia cap altra de tan significativa!

Però era només una fàbrica tèxtil? Anem a pams! El carreter que transportavaamunt i avall les matèries primeres i els productes de can Rosés –molt sovint des del port fins a la fàbrica o d’aquesta fins als magatzems de Barcelona–vivia a “cal xic de les puntes”, una casa que avui encara existeix als nº. 19 i 21 del carrer de can Rosés, a tocar del passatge Vil•la Júlia i de la façana maltractada del sud-est de la “fàbrica”.

El xic de les puntesera Jaume Vidal Soteras (1864-1948), un home nascut a Cornellà que, després de viure uns anys a l’Hospitalet, a les darreries del s. XIX,s’instal•là en una casa del carrer de can Rosés anomenada Casa Biela. El fet de treballar com a carreter de can Rosés va permetre a l’avi Jaume comprar un terreny a tocar de la fàbrica i aixecar-hi l’any 1900una casa nova que s’anomenà popularment “cal xic de les puntes”. Al pati hi havia els galliners i al pis de baix de la casal’avi tenia les quadres amb els cavalls per fer el transport i també un ruc, o mula,per a treballar els dos camps que menava. L’avi arribava a fer el transport amb sis cavalls que, en corrua i ben corretejats, tiraven d’un carro carregat de puntes, no les lleugeres “puntes de coixí”, sinó les pesades “puntes de París”, és a dir: “claus” de ferro cilíndric fabricats mecànicament a la fàbrica. Per aquest motiu, l’avi Jaume, el carreter de can Rosés, era conegut com el “xic de les puntes”.

La fàbrica tèxtil que l’any 1854 va construir la firma Ramoneda Hnos., a partir de 1870 passàa ser dels socis Rosési Masriera que l’adquiriren en pública subhasta. Així, can Rosés va ser en el període 1878-1908 un complex amb dues fàbriques: la tèxtil de la firma Rosés i Cia i la metal•lúrgica de Rosés i Masriera. Aquesta segona, amb 77 màquines instal•lades a la nau avui cremada, va fabricarpuntes de París, xinxetes i filferros fins a l’any 1908, quan els amos decidiren traslladar laproduccióa Badalona. Pocs anys després,l’avi Jaume deixariala feina i el carro va ser substituït per un camió que, ja de ben jove, va conduir el seu fill,Joan Vidal i Puig (1903-1989). Aquest, com a “carreter” motoritzat,va seguir transportant bales de cotó, fils i teixits de can Rosés amb un “Hispano”,primer, i amb un “Chevrolet” després. El xic de les puntes, però,  seguí anant als camps que menava la família amb un  carret petit , fins acabar els seus dies. Deu anysmés tard també plegariadefinitivament la “fàbrica”.

 

Fotografia 1.- El xic de les puntes a finals dels anys 40, amb el seu net Ramon Vidal Badosa, al pati de casa seva, en un carret tirat pel ruc.Fons Maria Vidal Vidal.

Fotografia 2. Vista actual de les cases centenàries del carrer de Can Rosés, afectades urbanísticament. Fons l’Avenç de Cornellà.

Fotografia 3. Cal xic de les puntes, avui (c/ Can Rosés, 19-21), al costat de can Rosés. Fons l’Avenç de Cornellà.

Fotografia 4. Pintura del complex de can Rosés de Josep Masriera i Manubens. 1872. Fons l’Avenç de Cornellà.

 



L'Avenç de Cornellà

La nostra missió és la defensa del patrimoni arquitectónic, històric i cultural de la ciutat de Cornellà.

L'Avenç de Cornellà

Segueix-nos a les xarxes!