Carregant...

Notícies

  • LA NOSTRA MEMÒRIA:  “LA LLANA”

    >>> LA NOSTRA MEMÒRIA: “LA LLANA”

  • 2

    >>> 2

  • 3

    >>> 3

  • 4

    >>> 4

  • 5

    >>> 5

LA NOSTRA MEMÒRIA: “LA LLANA”

12/09/2022

“La Llana” va ser el nom amb què popularment es va conèixer l’empresa de l’industrial Ricard Vilumara que es va instal·lar a Cornellà l’any 1909

Les primeres indústries de Cornellà van arribar gràcies a l’aprofitament de la força hidràulica del Canal de la Infanta (1919). El que era un rec per a transformar l’agricultura del delta, va ser el que, alhora, va donar el tret de sortida a la industrialització del municipi. Poc més de cent anys després, Cornellà ja era un municipi industrial.

En aquest context, “La Llana” va ser el nom amb què popularment es va conèixer l’empresa de l’industrial Ricard Vilumara i Curtoy (1858-1917), que es va instal·lar a Cornellà l’any 1909. Fins aleshores, les indústries tèxtils de Cornellà (Can Rosés i Sala i Cia) es dedicaven a la filatura i al tissatge de cotó. Va ser, doncs, Ricard Vilumara el que va trencar el monopoli del cotó i es dedicà a la fabricació de teixits de llana. Per aquest motiu, l’empresa va ser coneguda amb el nom de “La Llana”, amb independència dels noms de les diferents societats propietàries de la indústria en el decurs del temps.

Ricard Vilumara s’instal·là de fet en els locals buits de la fàbrica Sala i Cia a l’haver-se’n construït una de nova a la Carretera de Sant Joan Despí que avui coneixem com a Fontanals i Surís. Així, Ricard Vilumara va seguir aprofitant la força hidràulica del Canal de la Infanta que va comprar Isidre Quert l’any 1849 i la va aprofitar millor amb la instal·lació d’una turbina generadora de l’energia elèctrica suficient per a accionar la maquinària de “La Llana” i de la serradora de peces de marbre de Bernat Magri (fotografia 1). “La Llana” (fotografies 2 i 3) va tancar definitivament cap als anys noranta del segle passat, quan n’era titular la societat Nubiola Vilumara, S.A. Posteriorment, la fàbrica va ser buidada i enderrocada, deixant només com a principal vestigi del seu passat centenari una part del tram del canal que derivava l’aigua cap a la fàbrica, el rastell que evitava l’entrada de residus sòlids a la turbina i la comporta que permetia derivar l’aigua sobrant cap a la regadora Quert (fotografia 4). Aquesta, actualment, tot i estar soterrada, està perfectament assenyalada per les claraboies de vidre que hi ha sobre la regadora en el tram que baixa fins a la Carretera de Sant Joan Despí.

Encara avui, tot un rengle de columnes de ferro fos de l’antiga fàbrica (fotografia 5), dretes al costat del recorregut de la regadora, són els vestigis constructius –mal conservades i sense protecció legal– del que havia estat la primera i la darrera fàbrica tèxtil de Cornellà.

Fotografia 1. “La Llana” –en primer terme– i la serradora de marbres Bernat Magri al darrere, a primers de segle XX. Fons de AHMC.

Fotografia 2. La Llana en els anys 1950. Fons Florenci Vila.

Fotografia 3. La Llana en els anys 90. Fons Florenci Vila.

Fotografia 4. Entrada d'aigua al salt de Can Vilumara i la comporta de sortida d’aigua a la regadora Quert.

Fotografia 5. Columnes de ferro de “La Llana” al costat de la regadora Quert, soterrada.



L'Avenç de Cornellà

La nostra missió és la defensa del patrimoni arquitectónic, històric i cultural de la ciutat de Cornellà.

L'Avenç de Cornellà

Segueix-nos a les xarxes!