Carregant...

Noticias

  • El terraplen de defensa

    >>> El terraplen de defensa

  • 3 1950

    >>> 3 1950

  • 1Terraple al Camí vell de Sant Boi. Fons Josep Salvadó

    >>> 1Terraple al Camí vell de Sant Boi. Fons Josep Salvadó

El terraplen de defensa

06/07/2022

Avui, qui recorda el vell terraplè i la seva històrica incapacitat per a gestionar grans riuades?

A la segona meitat  del s. XVIII, quan s’obrí el primer tram de l’actual carrer Rubió i Ors fins al Camí Vell de Sant Boi, l’eix del nucli urbà de Cornellà es va traslladar del carrer de l’església al que poc després seria el carrer Major. El canvi suposava portar l’eix urbà a l’inici de la zona inundable i abandonar l’itinerari segur que fins llavors havia ofert tant l’antiga Via Augusta com el medieval Camí Ral. El canvi va omplir d’activitat la zona que avui ocupa el mercat del centre i, a poc a poc, masovers i gent d’ofici van anar construint cases al llarg del que seria el carrer Major. Aquest procés va continuar quan la Diputació de Barcelona acordà l’any 1865 allargar el carrer fins als Quatre Camins i així agafar un itinerari més segur a la flamant Carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell.

Però l’inici de l’ocupació urbana de la zona deltaica va augmentar la vulnerabilitat de Cornellà davant les freqüents riuades. Així fou com l’any 1866, tot just un any després d’obrir-se totalment el carrer Major, van haver-hi dues grans riuades. A la del gener, les aigües assoliren una alçada de dos metres al carrer Major i, a la de l’octubre, la població va haver de refugiar-se durant trenta hores als pisos alts de les cases inundades.

Per evitar més estralls i seguint les pautes de la “vella hidràulica”, l’any 1868 l’Ajuntament va acordar construir un terraplè de defensa, que no s’iniciaria fins a l’any 1873. L’obra va ser llarga i costosa, implicant els successius governs municipals, que van haver de finançar les obres cada cop més costoses i, a la vegada, lluitar contra les noves riuades, com la de l’any 1898, que passà per sobre del terraplè, a punt d’acabar-se, com si aquest no existís.

Al final, el terraplè es va donar per acabat l’any 1900, però era un dir! La riuada del 13 d’octubre de 1907 va trencar-lo a l’alçada del Camí vell de Sant Boi (fotografia 1), alhora que l’aigua inundava la Central de la SGAB quan tot just s’estava construint. Per aquest motiu, les mateixes Aigües es farien càrrec d’allargar el terraplè des de la carretera de Sant Boi fins al mateix terme de Sant Joan Despí. Era una millora, però la riuada del 1913 va repetidament malmetre el terraplè en aquest anar i tornar constant del riu i l’ocupació urbana del seu espai fluvial.

La lluita continuà els anys vint –per citar altres episodis– amb els treballs de restauració promoguts pel Governador Civil de Barcelona Martínez Anido (fotografies 2 i 3), quan es va reforçar el terraplè amb plaques de ciment l’any 1948 (fotografia 4) o quan, després de les inundacions de 1962, es va instal·lar una porta de ferro corredora a la carretera de Sant Boi per barrar el pas de les aigües, un sistema que no va funcionar mai i que de res serviria el 20 de setembre de 1971, quan el riu entrà a Cornellà desfermat pel mateix carrer Rubió i Ors.

Finalment, la “vella hidràulica”, que confiava en les infraestructures per a modificar la gestió dels espais fluvials, va tenir la seva darrera iniciativa amb l’actual canalització i desviació del Llobregat, des de Cornellà  fins al mar. Mentrestant, el terraplè centenari desapareixia al final del segle passat amb l’obertura de l’actual Avinguda del Baix Llobregat. Avui, qui recorda el vell terraplè i la seva històrica incapacitat per a gestionar grans riuades?



L'Avenç de Cornellà

Nuestra misión es la defensa del patrimonio arquitectónico, histórico y cultural de Cornellà.

L'Avenç de Cornellà

¡Síguenos en las redes!