Carregant...

Notícies

  • La Nostra Memòria: Can Corts

    >>> La Nostra Memòria: Can Corts

  • 2-Canal abans de Can Corts. Font AHMC

    >>> 2-Canal abans de Can Corts. Font AHMC

La Nostra Memòria: Can Corts

03/11/2022

Can Corts és avui el nom d’un parc urbà de la ciutat, però, sabeu d'on ve aquest nom?

Can Corts és avui el nom d’un parc urbà de la ciutat, i també d’una avinguda que porta del centre a la trenca amb Sant Joan Despí. Segles abans havia estat, però, una masia important de Cornellà situada al que actualment és l’Avinguda de can Corts, al sud-oest de can Tirel. Però la nostra memòria de can Corts és curta i caldrà remenar arxius per a poder reconstruir la seva llarga història. Avui hem arribat fins aquí!

La masia de can Corts (nº 1) era una gran propietat envoltada de 15 mujades de terra (uns 73.447 m2, és a dir, l’equivalent a la superfície total dels parcs del Canal de la Infanta i el de Can Corts) i la masia de can Tirel era una masoveria de can Corts. Tant l’una com l’altra estaven dotades d’una torratxa coronada per un molí de vent que permetia pouar aigua per a les masies i els camps.

La importància agrícola de can Corts va créixer quan va inaugurar-se el Canal de la Infanta l’any 1819, fet que va permetre assegurar el regadiu total de la finca i l’augment de la producció agrària. Per l’especial orografia del terreny, quan es va construir el Canal es va haver d’excavar una mina. L’aigua hi entrava per una boca que donava al barri del Fatjó (nº 2) i sortia per una altra boca més a prop del nucli del poble (nº 3). El fet de passar el Canal subterrani va permetre que no es partís la finca, de manera que la masia tenia just al darrere, sobre el talús de terra, un tossal cobert de pins i eucaliptus conegut com el bosc de can Corts.

Per les condicions agrícoles de la finca, poc després de constituir-se l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), la masia va esdevenir ser la seu de l’Escola Elemental de Botànica i Forestal, l’any 1853. Al tombant del segle XX, la masia va ser remodelada i convertida  en una torre-palau. S’hi accedia per un baixador que travessava la clota i anava des de la Carretera de Sant Joan fins al barri exterior de la torre. Després de pujar una escalinata, s’arribava a un jardí molt cuidat i amb dissenys geomètrics, davant el mateix edifici de la casa.

El novembre de 1936, l’espaiosa torre de can Corts va ser confiscada i va tenir múltiples utilitats. Així, per allotjar-hi una segona tanda de refugiats que fugien de les zones ocupades pels franquistes la torre fou una residència i, per atendre els nens i nenes que Cornellà acollia, s’hi va obrir una escola unitària per a nens refugiats a la qual fou destinada la Sra. Dolors Ramon –la senyoreta Lola. L’Assemblea Local de la Creu Roja va obrir-hi també un hospital de campanya. Com si no fos prou, la CNT hi gestionà una granja avícola anomenada “Llibertat”, a la vegada que la Col·lectivitat de Pagesos de la Terra en treballava els camps i la Col·lectivitat de Vaquers hi gestionava una vaqueria.

Durant el franquisme el bosc de can Corts seguia sent un dels llocs preferits de contacte amb la natura per als cornellanencs, tant per a les escoles com per a les activitats juvenils. L’any 1970, la finca de can Corts ja estava qualificada per a edificar-hi habitatges i indústries. Així  fou com el procés especulatiu va portar a l’enderrocament de can Corts i a la divisió d’una finca que havia estat el  contrapunt pel nord del terme municipal de la finca de can Mercader, avui encara conservada –entre d’altres– per la pressió popular del veïnat de l’Almeda. Uns bons exemplars de pins, avui encara drets al parc de can Corts, ens podrien explicar tota la història!



L'Avenç de Cornellà

La nostra missió és la defensa del patrimoni arquitectónic, històric i cultural de la ciutat de Cornellà.

L'Avenç de Cornellà

Segueix-nos a les xarxes!